Poetas Del Mundo Poets of the world
Our Poets & Artists Talented, Credentialed & Creative
Our Readers A wide diverse audience
Help & Support Call us: +56 9 8811 6084
0 0
Pere  Bessó

Pere Bessó


Nationality: 151
Email:

Biography
Pere Bessó
بار بيسّو غونثالث

EL DESHUESADO


La línea de horizonte exige tanta audacia
como la línea de sombra,
y parecida sumisión al velamen del grito,
una vez reconocido el extranjero de la rosa,
cara a cara con la tercera edad,
aquel que se embarcó en un esquife roto,
a la deriva,
río rojo abajo
hacia los umbrales de lo sublime,
después de leer un haikú modernista de Amy Lowell.
Aceptó la apuesta,
y ahora no sale de la pieza.
En el dormitorio las sábanas del lecho revuelto
Llevan bordadas con hilo de Provenza
las iniciales de los muertos a fuego de cañón,
en aguas de bañera.
La capucha de monje renegado yace bajo la almohada
en que las plumas de pavo real cuchichean:
Dorenlot, quítate los calcetines, Dorenlot.
Retales de obscuridad caen en tu cuerpo de mendigo,
en ellos se alargan tus dedos hasta el toque de terciopelo
al romper el alba,
y tus cabellos se restriegan a los labios emborronados de hollín,
todavía no cosidos por natura de las cosas que envejecen,
los copos de nieve delante de casa,
el ahuesamiento de aquel gusto de especia que alza la herida
y el oremus,
aunque tampoco haya que decir con la boca grande
que escuchas el crujido continuo al otro lado de la puerta.

نزع العظام
بار بيسّو غونثالث
تعريب عن الاسبانية:يوسف رزوقة
Traducido al árabe por: Youssef Rzouga


هل كان علينا أن نلجّ في النّداء ليلا وما من جواب ؟
أيتها الأرواح الضّلّيلة أو الآبقة من هناك؟
مع أن اللقاء المتجدد والخارق كان محسوسا
كنا نرى ، بعيون واسعة ، ظلّ الظّلال
ان أوديستنا الخالدة هي هنا، على الأرض

Jean Laugier
جان لوجيي


مدى الأفق يلزمه كثير من الجرأة
مثله مثل خط الظّل
وخضوع شبيه بشراع الصّراخ
بمعرفة غريب الوردة
وجها لوجه مع الجيل الثالث
هذا الذي أرسى في المهد المكسور
عند المنعطف
اسفل النهر الاحمر
حتى عتبات الأقصى
بعد قراءة الهايكو الحديث لآمي لووال
قبل الرهان
وهو الآن لا يغادر غرفته
في المضجع،طرّزت أغطية السرير المرتبكة
بخيوط الضاحية
وبالحروف المختزلة لضحايا نيران المدافع
في مياه الحوض
قبعة الراهب المرتدّ تقبع تحت المخدّة
حيث يهمس ريش الديك الرومي
دورنلوت، انزع جوربيك ، دورنلوت
قصاصات العتمة تهوي في جسدك المتسوّل
وعبرها تتّسع أصابعك وهي تكسر البياض حتى اللمسة المخملية
ليحتكّ شعرك بالشفتين المجفّفتين بالسّخام
لم تخطهما بعد طبيعة الأشياء حتّى شاختا
ندف الثّلج أمام المنزل
هناك، حيث يؤجّج مذاق البهارات الجرح
حتى ولولم تقلها بصريح العبارة
بأنك تصغي إلى تلك الفرقعة أواصلها من الجهة الأخرى للباب







GLEVA DE SANG

Searching for things sublime I walked up into the muddy windy big hills
behind the town where trees riot according to their own laws


Anne Carson

Com una gleva de sang
l’hora de les ombres ferides coagula el temps.
Cap barrera no ens defén ja del vent amarg,
digestiu a mitja vesprada d’ametla verda.
A mans plenes em bec la decadència,
fum de menta, sanglots de terra i pluja,
grappa tardívola de sol a la gola que calla el teu nom
damunt de les pedres.
Una ona de campanules lleva en la fuita del vent
el violeta extrem a la llum de les terrasses.
El sol llepa els ulls, els atia, i una renguera de conquilles,
com un creixent a la lluna del llavi,
va obrint-se lentament, dissenya amb la seua llengüeta
el secret enfonsat dels llargs cabells negres,
on el món real es bifurca, se cisalla.
El cercle ocult a la llum que el meu amor cerca,
La palmera cinglada de la teua esquena,
la cintura d’os de pollastre cuit i marinat durant generacions.
Això, les conquilles ens ho ensenyen amb ingenuïtat i fervor.
Les conquilles resten, però tu marxes perquè jo seguesca
aquest fil dels seus fragments disseminats del cadastre,
buscant allò sublim als turons enfangats,
enllà dels arbres que es revolten segons estranyes lleis.
L’estiu que per a mi en aquesta sendera brillà un dia,
ensebolit ara em rombolla les cendres al cor.
És la nit en l’estació del paper blanc.
Llegesc per tu Darrer Edén, el llençol de Teobald a Adriana,
aquest set de desembre del dos mil sis.

GRUMO DE SANGRE

Searching for things sublime I walked up into the muddy windy big hills
behind the town where trees riot according to their own laws


Anne Carson

Como un grumo de sangre
la hora de las sombras heridas coagula el tiempo.
Ninguna barrera nos defiende ya del viento amargo,
digestivo a media tarde de almendra verde.
A manos llenas me bebo la decadencia,
humo de menta, sollozos de tierra y lluvia,
grappa tardía de sol en la garganta que calla tu nombre
sobre las piedras.
Una ola de campánulas quita en la huida del viento
el violeta extremo a la luz de las terrazas.
El sol lame los ojos, los atiza, y una hilera de veneras,
como un creciente en la luna del labio,
va abriéndose lentamente, diseña con su lengüecilla
el secreto ahondado de los largos cabellos negros,
donde el mundo real se bifurca, se cizalla.
El círculo oculto a la luz que mi amor cerca,
La palmera azotada de tu espalda,
la cintura de hueso de pollo cocido y marinado durante generaciones.
Eso, las veneras nos lo enseñan con ingenuidad y fervor.
Las veneras quedan, pero tu marchas para que yo siga
este hilo de sus fragmentos diseminados del cadastro,
buscando lo sublime en las colinas enfangadas,
más allá de los árboles que se amotinan según extrañas leyes.
El estío que para mí en este sendero brilló un día,
sepultado ahora me arremolina las cenizas en el corazón.
Es la noche en la estación del papel blanco.
Leo por tí Último Edén, la sábana de Teobaldo a Adriana,
este siete de diciembre del dos mil seis.


L’ESTIUET DE SANT MARTÍ


Till by broad spreading it disperse to nought.

William Shakespeare

S’acabaren els dies de l’alció,
els dies de glòria són cercles a l’aigua
després de la pedrada.
Mai no cessen d’allargassar-s’hi
per a la nostra pena.
El codol pla rellisca dues, tres vegades,
damunt de la superficie,
abans de fondre’s definitivament al fons llotós de la memòria.
Lady Madonna, però, segueix nua a la neu dels cinc sentits.
Inútil.
Com una cançó de taverna mal sonada,
els seus ulls en minva,
els seus capcirons segellats
picotegen com ocellets de passa els raïms
d’aquesta estació serena, limitada.
De penes esbossa un mig somriure,
pren una altra mena de sosté avorridíssim,
la darrera fulla abandonada a l’arbre
per a drecera del temps empedreït de les lamentacions,
que aviat serà només carcassa entre dues llums.


EL VERANILLO DE SAN MARTÍN

Till by broad spreading it disperse to nought.

William Shakespeare

Se acabaron los días del alción,
los días de gloria son círculos en el agua
después de la pedrada.
Nunca cesan allí de alargar-se
para nuestra pena.
La piedra plana resbala dos, tres veces,
sobre la superficie,
antes de fundirse definitivamente en el fondo lodoso de la memoria.
Lady Madonna, sigue, no obstante, desnuda en la nieve de los cinco
sentidos
Inútil.
Como una canción de taberna mal sonada,
sus ojos en mengua,
las yemas de sus dedos sellados
picotean como pajarillos de paso los racimos
de esta estación serena, limitada.
A penas esboza una medio sonrisa,
toma otra forma de sostén aburridísimo,
la última hoja abandonada al árbol
para guía del tiempo empedrado de las lamentaciones,
que pronto sólo será carcasa entre dos luces.

L’OCELLER DE LES MANS BUIDES

A l’Encarna Sant-Celoni.
Balb, com un ocell innocent, et consumeixes
en aquesta basseta de les ànimes en pena,
merla dels núvols negres,
adamantina,
com l’ala de les aigües,
en la caiguda mateixa la imperfecció dels teus,
vítol de l’amor de serralada,
mentre t’enguls el llinatge fosc del país que t’esbufega,
el vesc de la lliga,
el filferro,
la tanca,
la línia de barra indefinida en un horitzó de presagis,
l’escuma de mar endins de birra calda a la balada de Tom Waits
o el biaix de les sinagües de la merla al passeig dels lliris pudents
del capvespre,
marceixes i amargues les galtes del temps de les atzeroles
amb aigua de borratges en aquesta sentina enrunada
del carrer de Dalt al barri del Carme,
sempre, però, a l’aguait dels catúfols dels petits vicis.



EL PAJARERO DE LAS MANOS VACÍAS

A Encarna Sant-Celoni.
Aterido, como un pájaro inocente, te consumes
en este balsón de las almas en pena,
mirlo de las nubes negras,
adamantino,
como el ala de las aguas,
en la caída misma la imperfección de los tuyos,
vítor del amor de cordillera,
mientras engulles el linaje umbrío del país que te resuella,
el muérdago de la liga,
el alambre,
el cercado,
la línea de barra indefinida en un horizonte de presagios,
la espuma de mar adentro de birra caliente en la balada de Tom Waits
o el bies de las enaguas del mirlo en el paseo de los lirios hediondos
del atardecer,
ajas y amargas las mejillas del tiempo de las acerolas
con agua de borrajas en esta sentina derrocada
de la calle de Arriba del barrio del Carmen,
pero siempre al acecho de los cangilones de los vicios pequeños.

Biografia:
Pere Bessó
بار بيسّو غونثالث
Pere Bessó,
[València, 1951]. Licenciado en Filología Moderna. Catedrático de Lengua y Literatura Españolas en el IB de Mislata. Publicó, inicialmente en castellano, una plaquette 'Cenáculo de Sombras' [1972] y un poemario 'Imágenes' [1976] perteneciente a una trilogía que el autor dejó inédita. Participó activamente en la movida generacional de la poesía de los 70: dirigió la revista de poesía 'Múrice' i animó amb Carme Soto, Marc Granell y tantos otros las tertulias de 'Almirante', 'San Patricio', 'Ascot', etc... Codirigió la colección de poesía 'Lindes' con los profesores universitarios y poetas Ricardo Arias y Ricardo BelIveser, y 'Fuentearnera' con el profesor, editor y poeta Amós Belinchón.
El invierno de 1986 señala el nacimiento de las tertulias de 'Els Dimarts literaris d'Arana', en el histórico Barrio del Carmen de la ciudad de Valencia, que animó con el manegador/manager oficial, Manel J.M. Romero. Pronto, a su calor, nacerían las reconocidas plaquettes de 'La Forest d'Arana', cuya colección llegaría a más de cincuenta cuadernos representativos de la mejor poesía valenciana, dando lugar, además, a diversas ediciones colectivas [poetas valencianos por el No a la Guerra] y homenajes, como los tributados a los trobadores, Joan Valls i Jordà o Joan Brossa, y cuyas lecturas y presentaciones de libros, happenings y perfomances duraron más de cinco años consecutivos.
En catalán ha publicado por este orden: 'Herbolari de silencis' [Miniatures de Lindes, 1978]; 'Mediterrània' [ Premi Pasqual Assins i Lerma, ed. Vila de Catarroja, 1979]; 'L'Alter Ego' [Ed. Fernando Torres, 1980]; 'Una Estança a Alessandria' [Premi Ausiàs March-Senyoriu de Beniarjó, 1982, Ed. El Cingle, 1983]; 'Prims Homenatges' [Iº Accèssit del 'Vicent Andrés EstelIés', 1979. Ed. 3i4, 1984];'Les llimes de la Vosgiana' [Ed. de la Guerra, 1987]; 'Pagaràs els ous de cugul' [Premi Ausiàs March-Aj. de Gandia, 1987. Ed. 62, 1988]; 'La Terra Promesa' [Ed. Bromera, 1989]; “Planetari” [Ed. La Forest d´Arana”, nº 25, València, 1992]; “Iteràncies, interferències i grafitis [1993-1994]” [2on Premi II Certamen de Poesia “Vicent Andrés Estellés”, Burjassot 1995, Ed. Bromera, 1997]; “Minimals” [Premi IX edició dels Premis de Literatura Breu, Vila de Mislata, ed. Ajuntament de Mislata, 1999]; “Narcís de la memòria” [Premi Vicent Andrés Estellés XXIX Premis Octubre, 2000, ed. Eliseu Climent , col. Poesia 3i4, nº 104, 2000], Premi de la Critica de l’IIFV [Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana] [2000]; “El pou de la set que no assacia” [Russafes Nº 1, Rialla Ed, 2005]; “El Quadern de Malta” edición bilingüe castellano-catalán [Ed. Libros de Alejandría, Buenos Aires, 2006].
Poemas y trabajos suyos han aparecido en diversas antologías, estudios y revistas especializadas. Ha traducido al castelIano y al catalán poemas de D.H. Lawrence, Rustebues G. Apollinaire, I. Bonnefoy, M. Dupastre, Michel Déguy, E. Pound, J. Donne, Ronsard, A. Lowell, G. Grass, Marta Zabaleta, Robert Gurney...

Compagina la docencia con el trabajo político, la traducción y la creación literaria. Desde principios del 2005 está empeñado en la confección de una Muestra bilingüe de la poesía argentina de la segunda mitad del s.XX desde la perspectiva de género, lo que le ha permitido ir traduciendo algunas de las voces más representativas de ese país.

بار بيسّو غونثالث ، من مواليد فلنسيّة 1951 ، مؤلّف يكتب بالإسبانية والكاتالانية .
أصدر إلى حد الآن زهاء عشرين ديوانا نذكر منها:
أعشاب الصمت 1978 ، متوسطية1979، محطّة الاسكندريّة 1983، الأرض الموعودة 1988 ، نرجس الذاكرة 2000



perebesso@hotmail.com
No record found.
No record found.
No record found.
Comments