s
s
s
s
s
s

El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player

Josep Calls i Figueres
Nacionalidad:
Colombia
E-mail:
josepcallis@coac.cat
Biografia

Josep Callís i Figueres

Josep Callís i Figueres es arquitecto por la ETSAB de Barcelona des del año 2001 y va desarrollando sin prisa la poesia que habla de sus miedos, reflexiones, vivencias y su mundo interior. Ha publicado algunos poemes de su inicio:

  1.  “Joves poetes catalans”, Autors varis. Brosquil edicions, novembre 2004.  ( finalista “Crida als joves poetes” amb el conjunt de poemes Existència. Novembre del 2003).
  2. Poemes per la Pau”, Autors varis. Poesia en Acció. Juny 2006. ( amb el poema “Capitalisme”)
Actualmente sigue trabajando en silencio.
 
 
L ’ A I X E T A

 

L’home és del conjunt.

Abans l’anomenaves per un nom.

Ara, rau estès sobre un llençol

massa blanc.

 

S’omple del mateix aire

que els diferents cossos inerts:

petits titelles que dansen

compassos de Thaikowsky

Són vides penjades

de fils oblidats.

Regats amb sèrum,

el de la vida.

Gota rera gota,

caient del cel...

Ritmes massa melòdics

per un qui jeu

al llit de mort.

 

Reclama silenci,

reclama repòs.

-Tanca l’aixeta!

-Tanca l’aixeta...

 

La llum es torna grisa.

L’entorn s’envolta

de la penombra

que resta després d’un moviment.

 

I cau la última gota.

 

 

  1. Joves poetes catalans”, Autors varis. Brosquil edicions, novembre 2004. (finalista “Crida als joves poetes” amb el conjunt de poemes Existència. Novembre del 2003). Pag. 25-29.

 

 

E L   S A L M   D E L   P A R A D Í S

     

     Costes de Lampedusa – maig 2011

 

Ja vénen!  captius en les velles xalupes,

comprades de segona mà. Residus

omplerts dels cossos morts del consumisme.

Objectes en miratges, oblidats.

 

-          “Si tanco els ulls, avui no els veig,

tampoc ahir els vaig veure”.

 

Segueixen pensaments i falses promeses

d’un món idíl·lic i just. Expulsats ara,

de les costes de Lampedusa, naveguen sols 

lluitant en la penombra i el perduts al buit.

 

-          “Si tanco els ulls, avui no els veig,

tampoc ahir els vaig veure”.

 

Són homes que no tenen pàtria,

invisibles a les barcasses d’occident,

i transparents als defensors de llibertats

i als fills de la Revolució Francesa de 1789!

 

-          “Si tanco els ulls, avui no els veig,

tampoc ahir els vaig veure”.

 

S’allunyen de les nostres guerres, i dels odis

de vells tirans que es banyen en or negre,

i el salm de la misèria que colpeja cada nit.

Son, errívols Coloms en falses descobertes.

 

-          “Si tanco els ulls, avui no els veig,

tampoc ahir els vaig veure”.

 

Hem fet grans murs amb sang com a morter

dels seus ancestres i pels seus ancestres.

I ara els diem rotunds: -“Sigues el meu esclau!

- enmig la societat dels homes lliures”.

 

-          “Si tanco els ulls, avui no els veig,

tampoc ahir els vaig veure”.

 

Bridem la seva mort amb cava putrefacte.

Si ells avui no hi son, ja en vindran d’altres.

Algú ha de cuidar els nostres vells

i netejar la merda de les nostres màquines.

 

-          “Si tanco els ulls, avui no els veig,

tampoc ahir els vaig veure”.

 

Ja salpen més Titànics ports enllà,

al mar de la conciència dels temples del passat,

per arribar a un mòn, que en diem nostre,

on no hi tindran un plat a taula avui,

 

demà... 

                               tampoc.

 

 

 

A D O L E S C È N C I A

 

 

En la il·lusió, d’un somni

volava,  guiat pel taro

pel cel dels innocents.

Mirava per sota els colzes,

de l’altre gent.

Passava per entre els homes,

sense ésser vist

M’omplia el cos de l’aire

que envolta el món

on regnen els infants.

 

En la il·lusió,  d’un somni

la teva imatge navegava

en aigües,  entre les roques

d’aquella platja

que no existeix.

Sabia, amb els ulls closos,

els  límits de les fronteres:

d’Ítaca fins el Mar Roig

del Tibet a Palestina.

 

En la il·lusió, d’un somni

les ales dels blancs

aucells són preses

en ple vol.

 

captives...

 

per un instant.

 

pel so vibrant,

d’un bes.

 

pel dolç del gust,

d’uns llavis.

 

Desarrollado por: Asesorias Web
s
s
s
s
s
s