s
s
s
s
s
s

El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player

Anna Rossell Ibern
Nacionalidad:
España
E-mail:
annarossell@masnou.jazztel.es
Biografia

Rossell, Anna (España)

 

Berlín, Porta de Brandemburg

 

Berlín, Cora-Berliner-Straße eins 

parlen milions de morts des del ciment

des de la pedra freda i uniforme de l’horror

clama la immensitat del silenci eixordador

reclama la presència dels absents

és un ciment igual un mateix negre igual

infinita planura homogènia de la mort

de sofriment igualment infinit i quotidià

d’incertitud igual no té noms el ciment

són tants milions els noms criden al cel

els noms i el cel resta mut a tantes veus

la raó emmudeix davant de tantes morts

la mort m’engoleix a poc a poc em porta

pels passadissos foscos del ciment tenen

un destí cert és intricat però cert m’aïlla

del exterior la mort m’atrapa en el si

del laberint és de ciment de cendra

aquesta mort em travessa la pell amb els dits fins

em fa un nus a la gola aquesta mort m’ofega

amb mà potent i decidida aquesta mort la mort

té les parets altes i fosques empetiteix

redueix esvaeix del tot aquesta mort

el sòl sota els meus peus és insegur no és llisa la por

que em posseeix l’ofec és ondulat no hi ha cel enllà

de les parets tan petita em sento dins la mort

hi falta l’aire dins de la foscor el ciment

el ciment ho envaeix tot presència absoluta

del ciment presència absoluta de la mort

és vertical la mort i horitzontal

horitzontals són les tombes de tants morts

no ocupen les tombes aquests morts ocupen

l’aire que no hi ha són cendra de ciment

són record de cendra del passat companyia

de cendra en el present cendra perquè no sigui

en el futur aquí els camins són tants i tants camins

porten al destí cert porten al mateix lloc aquests

camins camins que porten a més i més camins

que condueixen de nou a més camins replecs

matisats del sofriment algú de sobte travessa

al lluny el meu algú altre més enllà em veu

des del seu un tercer home creua el meu camí

tots anem sols són solitaris i de molts aquests

camins és solitari i de milions aquest destí

el camí de la mort és ben igual diferentment igual

prové de distints llocs aboca al mateix lloc aboca

al mateix lloc aboca al mateix lloc

aboca al mateix

lloc

 

© Anna Rossell

 

Rossell, Anna (España)

 

Berlín, Puerta de Brandemburgo

 

Berlín, Cora-Berliner-Straße eins

son millones las voces de los muertos hablan

desde el cemento desde la piedra fría y uniforme

del horror clama ensordecedor un inmenso silencio

reclama la presencia de los muertos

es un cemento igual un mismo negro igual

infinita llanura homogénea de la muerte

de sufrimiento igualmente infinito y cotidiano

de incertidumbre igual no tiene nombres el cemento

son tantos millones los nombres gritan al cielo

los nombres y el cielo no responde a tantas voces

la razón enmudece ante estas muertes

la muerte me engulle poco a poco me lleva

por los oscuros pasillos del cemento tienen

un destino cierto es intricado pero cierto me aísla

del exterior la muerte me atrapa en el seno

del laberinto es de cemento de ceniza

esta muerte me atraviesa la piel con dedos finos

esta muerte me hace un nudo en la garganta

me ahoga con mano férrea y decidida esta muerte

la muerte tiene las paredes altas y oscuras

empequeñece reduce evapora del todo esta muerte

el suelo bajo mis pies es inseguro no es llano el miedo

que me posee el ahogo es ondulado no hay cielo

más allá de las paredes tan pequeña me siento en el seno

de la muerte falta el aire en esta oscuridad el cemento

el cemento lo invade todo presencia absoluta

del cemento presencia absoluta de la muerte

es vertical la muerte y horizontal horizontales

son las tumbas de los muertos no ocupan las tumbas

estos muertos ocupan el aire que no hay son de ceniza

de cemento son recuerdo de ceniza del pasado compañía

de ceniza en el presente ceniza por que no sea en el futuro

aquí los caminos son tantos y tantos caminos llevan

al destino cierto conducen al mismo lugar estos caminos

caminos que llevan a más y más caminos

que conducen de nuevo a más caminos repliegues

matizados del sufrimiento alguien de repente atraviesa

a lo lejos el mío alguien más allá me ve desde el suyo

un tercer hombre cruza mi camino vamos solos

son solitarios y de muchos los caminos es solitario y de millones

el destino el camino de la muerte es igual diversamente igual

proviene de distintos lugares aboca al mismo lugar aboca

al mismo lugar aboca al mismo lugar

aboca al mismo

lugar

 

© de la traducción Anna Rossell

 

  

 

Desarrollado por: Asesorias Web
s
s
s
s
s
s